Unitat 6. El Nacionalisme Musical

Influïts pel Romanticisme, i com a conseqüència del corrent d’idees que aquest va suscitar, els compositors van buscar els orígens a la cultura tradicional.

Durant aquest període històric se li dona molta importància a la personalitat nacional, els músics van trobar en ella un mitjà d’exaltar les particularitats de la seua pàtria; això és el que van fer per exemple Chopin (Polònia 1810-1849) amb les Poloneses i Liszt (Hongría 1811-1849) amb les Rapsòdies hongareses.

Va aparèixer, en conseqüència, l’escola nacionalista. Gràcies a la melodia tradicional el músic ja no dirigeix la seua obra a crear estats d’ànim individuals, sinó que parla a la col·lectivitat.

D’aquesta manera van sorgir les següents escoles nacionalistes:

Francesa	D’Indy
Hongaresa	Liszt, Béla Bartók 1881-1945, Zoltan Kodály 1882-1967
Russa	Mikhaïl Glinka 1804-1857, el grup dels cinc: Mússorgski , 1839-1881, Aleksandr Borodin 1833-1887, Balàkirev 1837-1910, César Cui 1835-1918, Rimski-Korsakov 1844-1908. Piotr Txaikovski 1840-1893
Noruega	Edward Grieg 1843-1907
Finlàndia	Jan Sibelius 1865-1957
Txeca	Smetana 1824-1884, Dvorák 1841-1904, Janácek 1854-1928
Espanyola	Felip Pedrell 1841-1922, Isaac Albèniz 1860-1909, Enric Granados 1867-1916, Manuel de Falla 1876-1946 Joaquin Turina

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA NACIONALISTA

1.      La recerca de l'essència popular a través del folklore i l'admissió d'aquest com a forma d'expressar-se les nacions.

2.      El tema central d'aquesta música no és la sonata ni la fuga ni cap altre tipus de forma d'expressió d'una societat aristocràtica, intel·lectual i internacional, sinó la dansa i la cançó folklòrica, que són tipus de música popular, nacional i instintiva.

3.      El Nacionalisme implica un sentiment de rebel·lió política de països subjugats. En altres casos el Nacionalisme implica un sentiment d'inferioritat del qual es vol sortir tot creant una gran música nacional que es pugui comparar amb la d'altres nacions; així passa a Espanya.

4.      Cal distingir entre un primer nacionalisme on se segueix una línia més folklòrica, és a dir, on la música és més directament inspirada en el folklore.

5.      En molts casos s’inspiren en melodies orientals o en històries i llegendes noves.

6.      El Nacionalisme és també una reacció contra l'excessiva influència dels compositors alemanys.

7.      La música Nacionalista, és fonamentalment instrumental i te com instrument predominant el piano. Encara que hi ha una busqueda per utilitzar instruments popular com la guitarra i les castanyoles en el cas de Espanya.

RUSSIA

El grup dels Cinc

Va ser el nom aplicat l'any 1867 pel crític musical Vladímir Stàssov a un xicotet grup de compositors russos units sota el lideratge de Mili Balàkirev amb el propòsit de crear un art musical específicament rus en lloc d'imitar les formes d'Europa occidental. En certa manera, va ser una branca del moviment romàntic nacionalista rus.

El Grup va constituir-se l'any 1856, amb una primera associació entre Balàkirev i César Cui; Modest Mússorgski s'hi va afegir el 1857, Rimski-Kórsakov el 1861, i Aleksandr Borodín el 1862. Abans de tots ells i Mikhaïl Glinka.

El Grup va començar a disgregar-se durant la dècada de 1870, en part a causa del fet que Balàkirev va retirar-se de l'activitat musical durant un temps. Curiosament, tots els membres del Grup estan soterrats al Cementeri Tikhvin de Sant Petersburg.

NORUEGA

Edvard Grieg (1843 1907) va ser un compositor i pianista noruec. Es conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat com un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.

FINLANDIA

Jean Sibelius (1865- 1957) fou un compositor finlandès, un dels més populars de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seua música i el seu geni van jugar un important paper en la formació de la identitat nacional finlandesa.

Sibelius va nàixer al si d'un familia de parla sueca a Hämeenlinna al Gran Ducat de Finlàndia, llavors part de l'Imperi Rus. Va ser batejat com Johan Julius Christian Sibelius, i va ser conegut com Janne per la seua família, però durant els seus anys d'estudiant va començar a utilitzar Jean, forma francesa del seu nom. Significativament, en el context del renaixement nacional finlandès, cristal·litzat en el moviment Fennoman, la seua família va decidir enviar al jove Sibelius a una important escola de llengua finlandesa, la Hämeenlinna Normal-lycée, a la que va assistir entre 1876 i 1885. El nacionalisme d'inspiració romàntica va esdevenir una part crucial de la producció artística i del compromís polític de Sibelius.

REPÚBLICA TXECA

Bedřich Smetana (1824 - 1884) Smetana va ser un compositor txec pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país. Per això, se'l reconeix entre els seus com el pare de la música txeca. Internacionalment és conegut per la seua òpera La núvia venuda, pel cicle de poemes simfònics Má vlast ('La meua pàtria') –que representen la història, les llegendes i els paisatges de la pàtria natal del compositor– i pel quartet de corda núm. 1 De la meva vida.

Antonín Leopold Dvořák (1841 - 1904) fou un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. L'estil propi de Dvořák és de vegades anomenat "romàntic-classicista. Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i vocals-instrumentals.