Unitat. 1. Videos, Evolució de la partitura

    

L'ESCRIPTURA GREGORIANA

El Cant Gregorià es transmetia de forma oral i això comportava sovint una gran feina, que en el cas dels xiquets es traduïa en penosos càstigs, ja que amb els errors semblava que s'ofengués Déu. És per això que sovint es troben signes damunt dels textos que permetien als cantors recordar més fàcilment les melodies, o bé una línia on s'escrivia per damunt o per avall segons fes la música.

1. Transmissió oral

2. Guido d'Arezzo

3. Les notes musicals

4. Notació i polifonia

5. Possibilitats de la notació. Comparació amb arquitectura

Al segle IX es feia servir la notació neumàtica. Els neumes (del grec "senyal, gest") eren uns signes que es col·locaven sobre les síl·labes del cant i que intentaven dibuixar la línia melòdica, sense voler indicar l'altura ni la durada exacta sinó servir només com a recordatori.

En el segle X, el monjo Hucbald (840-930) tingué l’idea de dibuixar unes línies horitzontals paral·leles que corresponien cada una a una entonació diferent .

Guido D'Arezzo (995-1050), que després de patir en la seua infància els problemes de l'aprenentatge, va idear un sistema de set noms cantables (corresponents a les primeres síl·labes d'un himne de Joan Baptista) i quatre ratlles on col·locava les síl.labes.

Notació quadrada en tetragrama (a partir del s. XI). es posa un símbol damunt de cada síl.laba. Aquest símbol equival a una durada i a una alçada, no definida, ja que no hi trobem cap punt de referència, ni de sortida ni d'arribada.

Aquesta escriptura ja sembla més la nostra actual, hi podem veure els símbols de l'anterior una mica evolucionats en forma de punts i de rombes ( "punctums") i escrits en unes línies (quatre) que configuren el tetragrama. Aquest va ser l'invent de Guido d'Arezzo. Fixa't que al damunt de la primera línea, al principi hi ha un símbol que equivaldria a la clau. També és interessant que sàpigues que la cinquena ratlla del pentagrama no apareix fins el s. XIV.

El nom de les notes musicals té el seu origen en un himne a Sant Joan

En concret en la primera síl·laba de cada vers. Posteriorment la nota Ut, es va transformar en el nostre Do.

Actualment també es fan servir les lletres A,B,C,D,E,F,G per designar les notes musicals. La lletra A correspon al La, i la lletra G a la nota Sol. A partir d'aquí, els símbols es repeteixen i corresponen a les mateixes notes una octava més alta.