EL CANT GREGORIÀ
Al segle VII, el papa Gregori el Magne proposà un tipus de cant, que ha arribat fins als nostres dies com a cant litúrgic, conegut amb el nom de gregorià (cant gregorià interpretat pels monjos del monestir de Santo Domingo de Silos ). Aquest tipus de cant pensat exclusivament per a cors masculins, es caracteritza per l’ús de frases llargues amb un interval de to i de ritme constants. (L'edat mitjana. Música religiosa. El cant gregorià).
A final del segle XII apareix una nova manera de fer música, la polifonia, que consisteix a superposar diverses veus. Tot i que la veu humana era la base de la música religiosa, aquesta podia anar acompanyada d’instruments diversos coma ara el llaüt, la trompeta o el trombó
Tanmateix, el conreu d'una poesia de tipus vital i satírica per part dels clergues i monjos que feien vida lliure i recorrien les ciutats europees, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes -goliardus- fou recollida en diferents cançoners col·lectius.
En contraposició a la música religiosa, la profana es basava en cançons populars que animaven festes i espectacles. Les frases eren molt més curtes per tal d’adaptar-se a les paraules i expressions de les llengües romanç.
Mentre els trobadors escrivien els seus poemes i cançons en llengua d’oc o provençal, els joglars cantaven les poesies popular que s’havien transmès oralment al llarg del temps.
Els instruments que acompanyaven aquestes cançons profanes solien ser arpes, llaüts o tamborins.
CARACTERÍSTIQUES DEL CANT GREGORIÀ
• És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d'homes
• És a capella, cant vocàlic, sense instruments
• És cantat en llatí
• Té ritme lliure, lligat al text i als seus accents
• la melodia evoluciona sense brusquedat
• Sovint s'alternen les veus de solista i cor
• Pot se sil·làbic o melismàtic
• Es normalment anònim.
• Funció litúrgica.
EL CANT DELS TROBADORS
La música trobadoresca, fou creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII. Aquestes poesies eren generalment dels gènere amorós per lloar i idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques.
• Els trobadors eren poetes-músics normalment de famílies nobles que escrivien versos d'amor i cançons de temes diversos i els posaven música. Els centres més importants eren Itàlia, Alemania i Provença. Els primers trobadors eren d'Occitània (sud de França). Els trobadors catalans segueixen els provençals fins al punt que, en aquells temps, el provençal era la llengua galant a Catalunya i en provençal s'escrivien els poemes.
El primer poeta-compositor que va escriure en llengua vulgar, és adir que no ho va fer en llatí, va ser Guillem IX d'Aquitània de qui es conserven onze cançons en llengua d'oc.
CARACTERÍSTIQUES DEL CANT DELS TROBADORS
• És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d'homes
• Musica sensual, busca la bellesa.
• Cant Vocal acompanyat d'instruments normalment
• És cantat en lla llengua pròpia de cada autor.
• Té ritme marcat, utilitza el compàs.
• Autors definits
• Temàtica: Amor a una dama, l'honor, le croades....
No hay comentarios:
Publicar un comentario