Unitat 2. El renaixement

El Renaixement s’inicia a Itàlia a finals del segle XIV més tard es difondrà per tota europa. S'anomena Renaixement, que vol dir tornar a néixer,  degut a que en totes les arts es cerca tornar a reproduir la magnificència de l’època grega i romana; després del parèntesi de recolliment i austeritat de l'Edat Mitjana.

En el cas de la música no podem dir que es produeixi aquest fenomen perquè la música greco-romana era monòdica i el que es dóna en aquesta etapa és la consolidació i desenvolupament de la polifonia que apareix al final de l'Edat Mitjana. Per tant, més que "renaixement" caldria parlar d'un veritable "naixement" de la música occidental.

SITUACIÓ SOCIAL

El Renaixement és una etapa de prosperitat econòmica, en la que els centres de riquesa i poder es traslladen dels castells i monestirs a les ciutats i a les corts reials. Una nova classe social apareix amb gran empenta: la burgesia; al seu entorn neixen oficis i l’admiració per l'obra ben feta. Artesà i artista són dos mots que tenen la mateixa arrel. Cada ciutat i cada cort rivalitza en ésser el centre cultural més important, i, els que tenen diners, criden al seu costat i protegeixen els poetes, pintors, escultors, arquitectes i també els músics. Els músics viatgen d'un país a l'altre i desperten gran expectació. Ara, per tant la composició ja no és anònima com a l'Edat Mitjana.

A l’època Medieval tot girava entorn a Déu, en canvi al renaixement és l'home el que ocupa el centre  de l'univers: L'humanisme.

Descobriments geogràfics

·         És la època dels viatges i l’interès per descobrir nous móns. Colom, Magallanes i altres famosos exploradors van realitzar grans viatges.

·         Aquest afany descobridor es troba també en els camps de la ciència i l'astronomia (telescopi) i Copèrnic elabora les seves teories sobre el moviment de la terra.

·         La invenció de la impremta contribueix a la difusió de la cultura.

·         Al 1455 hi ha el primer llibre imprès (una edició de la Bíblia).

 La reforma protestant i la contrarreforma

 També és important de tenir en compte que en aquesta època es produeix la Reforma protestant com a reacció a la manca d'espiritualitat de l'església catòlica. Aquest fet donarà lloc a les guerres de religió entre catòlics i protestants, així com a reacció positiva de la mateixa església catòlica que s'anomena Contrareforma. Aquests corrents religiosos influeixen molt en la música.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART RENAIXENTISTA

La Piedad. Miguel Ángel

Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes.

L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets:

• L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.
• Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.
• Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.
• Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà.
• Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA RENAIXENTISTA

El gran trencament de la música medieval amb el renaixement és la textura ja que els compositors renaixentistes van proposar-se fusionar les diferents línies melòdiques entre si. L'harmonia cada vegada és més rica i expressiva i existeix una major preocupació en el tractament de les dissonàncies.

Com reconèixer-la:

·         Triomfa la polifonia que no para fins arribar a una gran perfecció.

·         Existeix una major consciència d'harmonia, del flux dels acords i la seva progressió; les dissonàncies es tracten amb suavitat.

·         La música es basa en els modes eclesiàstics medievals, però aquests s'utilitzen amb més llibertat (amb notes alterades, etc. )

·         Els accents musicals són els mateixos que els del text. Aquest en recaure en diferents punts segons la veu s'entrecreuen i donen gran riquesa.

·         Rítmicament ja es fa servir la indicació de compàs a l'inici d'una partitura, tot i que encara no es fa ús de les línies divisòries.

·         La melodia no existeix per si sola. Cada línia melòdica depèn de les restants que formen la polifonia. A l'estil policoral es composa música eclesiàstica acompanyada per instruments i es produeixen grans contrastos entre els grups.

·         La música pot ser d'estic acòrdic (textura homòfona) o contrapuntístic (textura polifònica), utilitzant la tècnica d'imitació (contrapunt imitatiu).

·         Les peces són molt homogènies, un mateix caràcter es manté al llarg de l'obra.

·         La música religiosa conserva el llatí i té un caràcter auster (pregària) en canvi la música civil està escrita en diferents idiomes i s'omple d'efectesper retractar el text cantat com per exemple imitació dels sons del text (onomatopeies).

INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT

Al Renaixement existeix una gran varietat d'instruments. N'hi ha que formen famílies senceres- el mateix instrument en mides diferents -. La possessió d'instruments es veu com un símbol de riquesa i se n'han conservat alguns que són autèntiques obres d'art. Els instruments renaixentistes tenen timbres característics, molts dels quals formen famílies compostes fonamentalment per diversos exemplars d’un mateix instrument però amb mides i registres diferents: violes, flautes dolces, xeremies,  els cromorns...

La música del renaixement té un caràcter més melòdic i rítmic que en d’altres èpoques, això fa que es requereixi un acompanyament cada vegada més instrumental que destaqui, que porti a conduir la època del Renaixement en una de les més riques en instruments musicals. El compositor no sol especificar la instrumentació a la partitura, de manera que els conjunts instrumentals són oberts i sovint es deuen a l'atzar.

L'orquestra com a formació tímbrica estable encara no existeix. L'únic criteri per agrupar els instruments és la seva potència. Així, doncs, hi ha dos tipus de conjunts:

Conjunts de música alta:

Formats per instruments de so potent i brillant, com els de vent i percussió. S'utilitzaven per tocar a l'aire lliure, a les festes i a les processons.

Conjunts de música baixa:

formats per instruments de so suau, com els de corda i els  de vent de so més delicat. S'utilitzaven en interiors i per tocar música en la intimitat

Quan sorgeixi l'orquestra el període següent, molts instruments cauran en desús i restaran oblidats molt de temps. Els que entren a formar part de l'orquestra evolucionaran fins a adquirir un so i una forma una mica diferent dels seus avantpassats. El trombó per exemple, prové de l'antic sacabutx, i l'oboè és una evolució de la xeremia.

MUSICA VOCAL RELIGIOSA

La música vocal continuas sent predominant. Sols en la música protestant s'introduixen els intruments.

El Cisma de l'església  afecta a totes les arts, incluïnt la música. Es converteix en un mitja de propaganda entre dos esglérsies; Protestan i catòlica.

Música protestant: Utilitza l'alemà i l'anlés. Incorpora els intruments. Més música menys contrapuntística que la católica i sol ser més expectacular.

Música catòlica: En llatí. vocal a capella. Molt contrapuntística. Música mes austera

Missa.

Textura polifònica, normalment a 4 veus a capella. En llatí.

Motet

És una de les formes musicals més importants de la música polifònica des del s.XIII fins el s.XVIII. Al s.XIII i XIV, el motet constava d’una sèrie de variacions polifòniques sobre un Cant donat o Cantus Firmus. Aquest era una melodia ja existent d’origen generalment litúrgic i sobre el que es basava la composició polifònica. Sobre aquest cantus firmus de línia melòdica es contraposa una nova melodia amb un altre text, més amplia i variada, que es coneixia amb el nom detrops. Per tant, s’anomenava motet a la veu que feia contrapunt sobre un rígid esquema del cantus firmus. El cantus  tenia un text curt, mentre que el motet tenia un text amb més paraules. El text estava escrit en llatí sobre un salm o passatge de les Sagrades Escriptures. Posteriorment el motet es va convertir en una obra vocal polifònica a capella, amb un caràcter dramàtic i imitatiu. Alguns compositors destacats van ser: Perotín, Orlando di Lasso i T.L de Victoria, fins arribar als compositors romàntics.

Coral

Creat per Luther per la seva església. Textura molt menys contrapuntística, sentit més vertical i melodies de valors llargs dividits en versicles que cauen en un calderó. En alemany.

Policoral 

A la Basílica de Sant Marc de Venècia la música coral fou d'un estil força diferent. Hi ha dues galeries d'orgue amb espai per a cantants i instruments, a la dreta i a l'esquerra. D'aquesta manera els compositors van tenir la possibilitat d'escriure música per a  dos o més grups d'intèrprets separats i contrastants. Les obres d'aquest estil s'anomenen policorals.  

MÚSICA VOCAL CIVIL

La música civil al renaixement va dirigida principalment a la incipient burgesia que apareix a Europa.

La música es converteix en un símbol del poder i posició econòmica i social dins la societat.

Esta música sols ser sensual, l’amor i els problemes quotidians solen ser la temàtica preferida.

De textura homofònica i contrapuntística, a capella i en algunes ocasions acompanyades per instruments.

Estructures paregudes a les d’una cançó actual amb una duració curta.
Hi ha un búsqueda pel virtuosisme. Es preten impressionar al léxpectador amb técnique vocals de gran dificultat.

Villancicos i Romanços: No ve de nadala sinó de villano, gent del poble. Textura homofònica. Aire popular o dansa

Madrigal (italià) i  Chanson (França)

Textura amb contrapunt complex, a quatre o cinc veus. Sol incorporar elements descriptius llenguatge musical molt culte i refinat. Utilitzen onomatopelles com a recurs musical.